Translate

diumenge, 5 de gener de 2014

una cita



Havien quedat a les 19:30 en la porta de sa casa, ell havia d'anar a buscar-la, nerviós com estava, es va posar a corre-cuita aquells pantalons que tant li agradaven i una camisa negra que havia comprat dies abans, pensant exclusivament en la seva cita amb ella. Es va afanyar a arreglar-se, doncs arribava tard.
  Girà el carrer i allí estava ella, preciosa, impol·luta i amb aquell somriure que l'havia enamorat el primer dia que la va veure. Es va acostar, amb pas ràpid i tots dos es van embrancar en una passional abraçada.
-  Com estàs?
Va dir ell, amb una veu trontollant
- bé, una mica estressada pel d'avui, però i tu?
Va respondre ella, mesurant cada paraula, no volia avançar esdeveniments.
- anem. Va afegir ella, avançant-se a la proposició d'ell. I els dos van començar a caminar en direcció al cinema de la localitat.
  Van anar a veure la pel·lícula de moda, ja que encara que a ell no li agradava, ella era fervent seguidora de la saga, empassà orgull i entrà amb la seva estimada a la sala, va comprar un gran bol de crispetes i li va oferir a ella:
- Quantes vegades t'he de dir, que no et gastis diners en mi? Ja m'has convidat al cinema, a una pel·lícula que no t'agrada, no acceptaré això si no em promets que al sopar convido jo.
Vull aclarir ella. Sotmès a tal pressió ell acceptà sense dubtar, pensant que de cap manera havia de permetre que una deessa com ella gastés els diners, que amb tant d'esforç, amb prou feines podia guanyar.
  Acabada la pel·lícula, tots dos van anar a sopar al restaurant més selecte que es podien permetre, el restaurant xinès del costat de l'avinguda, els agradava aquell lloc, podies menjar tot el que se't posarà per davant i poguessis ingerir, ell es va posar com un porc , ella molt més refinada, es conformà amb dos escarits plats, el primer, d'arròs i el segon de vedella, que ell havia seleccionat amb cura per a ella.
  Acabat el sopar, en un moment de distracció de la jove, l'intrèpid adolescent pagà la factura, 50 € el últim de la seva paga d'aquest mes, havia estat treballant durant tot l'estiu per tal de poder permetre alguna cosa així.
  Van sortir del restaurant i van enfilar el camí al parc de la ciutat on residien. Pobre en il·luminació, ric en flora, el parc era un lloc fosc i tenebrós en les fredes nits d'hivern, notant el fred de la jove,, es va treure la jaqueta i la diposità amb molta suavitat sobre les espatlles de la noia que l'acompanyava, ella, agraïda, es va abalançar sobre la seva cara i li va fer un petó a la galta, molt proper als seus llavis, realment ella voldria haver-li'l donat a un altre lloc. Van caminar uns metres i es van asseure a l'arbre que ocupava el centre de la plaça. Recolzant-se ella sobre l'espatlla d'ell, ell la va agafar de la barbeta i li va donar un petó als llavis, realment ho estava desitjant, ella no va oposar resistència.
- No sabia que sentissis això per mi, em sento tan feliç, tu ets molt important per a mi, des de sempre, tant de bo això hagués passat abans, m'hagués estalviat nits senceres d'intens dolor.
Exclamà ella, ferventment, de sobte, un soroll estrany va interrompre el so de la nit, ella, es va apropar a veure de què es tractava, i es va quedar paralitzada de por, ell la va seguir amb desig en els seus ulls.
  L'endemà, els periòdics, van despertar portant a les seves portades un titular esgarrifós; just a la vora de l’arbre on la parella s’havia besat per primera vegada, una noia jove, jeia sense vida, al seu costat, hi havia una camisa negra d’home tota plena de sang i de l’escena macabra, s’allunyaven en direcció al cinema unes petjades roges. Al mateix arbre, algú havia escrit; sempre t’estimaré. Mai més es tornà a saber del jove, desaparegué en la pols del poble.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada